DELICTE DE SUBSTRACCIÓ DE MENORS
Als efectes de l “article esmentat, es considera sostracció (i) el trasllat d” una persona menor d “edat del seu lloc de residència habitual sense consentiment de l” altre progenitor -o de la persona o institució a càrrec de la guarda o custòdia-, així com (ii) la retenció d “una persona menor d” edat incomplint el deure establert mitjançant resolució judicial o administrativa.
Assegut això, la jurisprudència no és unànime i admet interpretacions diverses quant als elements objectius i subjectius del tipus penal. En aquest sentit, sorgeixen dubtes quant a la tipicitat de la conducta en funció del subjecte actiu del delicte, és a dir, si es tracta del progenitor custodi o no, així com sobre la base de l “existència o no de resolució judicial, ja que en algunes sentències s” entén preceptiva.
Doncs bé, la Sentència del Tribunal Suprem de 8 de març de 2023, resol els dubtes i disposa que cal dotar d “importància l” interès superior del menor i, quan es duen a terme accions alienes a la via legal, s “està generant un risc per al menor ja que se li està privant de les relacions amb l” altre progenitor, cosa que pot ocasionar problemes psicològics.
El bé jurídic tutelat ha de ser la pau en les relacions familiars i el dret dels menors a relacionar-se amb tots dos progenitors, respectant les vies legals disponibles per solucionar els conflictes, evitant la violació del dret de custòdia.
Per tant, no es diferencia entre progenitors custodis i els que no ho són, s “ha de considerar típic quan un progenitor, per la via de fet, priva un altre del seu dret envers el menor, en la mesura que no s” ha de veure privat relacionar-se amb els pares.
Així mateix, l “única cosa que es castiga és el trasllat del menor del seu lloc de residència habitual de forma unilateral, això és sense consentiment de l” altre progenitor, privant-lo del dret de custòdia sobre el seu fill i, per tant, és indiferent si hi ha una resolució judicial o no.
Finalment, tampoc no atorga rellevància al fet que l “altre progenitor conegui el parador del menor i el pugui visitar, sinó que la conducta tipificada com a delicte es compleix amb el mer trasllat del menor del domicili sense consentiment de l” altre progenitor.
Queralt Cirre Jiménez