Com ja és per tots sabut, la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual, popularment coneguda com La llei “del sol sí que és sí” , va comportar un canvi de paradigma en els delictes sexuals en consagrar el consentiment com l “eix de les relacions sexuals i en unificar els tradicionals abusos -imposant un únic marc penal per a l” extens ventall de conductes-.
Tot i que un ampli sector de la societat va rebre amb entusiasme la nova Llei, l’esperit de la qual no era cap altre, com recita el seu Preàmbul, que el de “impulsar la prevenció de les violència sexuals i garantir els drets de totes les víctimes” , la seva redacció ha posat de manifest la deficiència tècnica legislativa que, de vegades, presenten les nostres lleis.
N’és una prova la problemàtica que des de fa mesos ocupa i preocupa els mitjans de comunicació que, diàriament, informen sobre les revisions de sentències condemnatòries en què es rebaixa la pena als agressors sexuals. I, malgrat que, en un moment inicial, es va assenyalar els jutges i magistrats per aquesta inhumana decisió, és evident que aquests, com a aplicadors i intèrprets del dret, es van limitar a aplicar la nova llei que per descuit, error o manca de coneixement dels principis fonamentals del nostre ordenament jurídic, havia oblidat el principi de retroactivitat de les disposicions sancionadores.
Davant d «aquesta situació de clam social i de dispersió de criteris en la judicatura, el Fiscal General va emetre el 29 de març passat la Circular 1/2023, sobre criteris d» actuació del Ministeri Fiscal després de la reforma dels delictes contra la llibertat sexual, detallant que els fiscals informaran en els seus dictàmens sobre la no admissió de la revisió de sentències fermes quan la pensió d «acord amb el nou marc legal, permetent la revisió en supòsits excepcionals en què “aquesta regla provoqui resultats manifestament desproporcionats”. Tot i això, en els supòsits de sentències condemnatòries que no haguessin adquirit fermesa, les parts, a dir de la Circular, podran “invocar i l” òrgan judicial aplicar els preceptes de la nova llei quan siguin més beneficis per al reu».
Probablement davant d’aquesta evident situació d’inseguretat jurídica derivada de tractes divergents dels Tribunals, el Tribunal Suprem ha fixat un Ple que se celebrarà els propers 6 i 7 de juny per unificar doctrina sobre les revisions de les condemnes per sentència fermes. No és una tasca senzilla la que es presenta ara a l’Alt Tribunal, que haurà de tractar de donar resposta i abastar la multitud de casuístiques que es plantegen a la pràctica.
Paral·lelament, i després de mesos de desgast social i polític, el 26 d’abril passat la proposició de llei per a una nova modificació del Codi Penal en matèria de delictes sexuals va rebre l’aval del Senat i entrarà en vigor una vegada es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat.
Tot i que la nova reforma manté la unificació dels abusos i les agressions sexuals, s’introdueix un subtipus agreujat -amb un marc penal més elevat- per als supòsits en què concorri violència, intimidació o es cometi sobre una víctima que tingui anul·lada la seva voluntat.
Tot i això, aquesta modificació no solucionarà el problema de les revisions de les sentències ja que com disposa el seu Preàmbul “és important advertir que aquesta reforma només pot ser de futur, en haver quedat consolidada la nova realitat normativa, de manera irreversible, per efecte de la Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, com de garantia integral de la llibertat sexual, tant per a garantia integral de la llibertat sexual per als que s’hagin perpetrat sota la seva vigència”.
Diu un proverbi italià que «la saviesa ve d “escoltar”. Probablement si el legislador hagués sentit els advertiments efectuats pel Consell General del Poder Judicial sobre l» impacte de la Llei del «només sí que és sí» ens hauríem evitat aquest devastador resultat.
Escoltem més.
Marta Masip.