Amb motiu de la recent Llei Org\u00e0nica 4\/2022 de 22 de desembre, de transposici\u00f3 de directives europees i altres disposicions per a l’adaptaci\u00f3 de la legislaci\u00f3 penal a l’ordenament de la Uni\u00f3 Europea i reforma dels delictes contra la integritat moral, desordres p\u00fablics i contraban d’armes de doble \u00fas, es van reformar nombrosos aspectes del Codi Penal, entre els quals, es destaca la introducci\u00f3. 438 bis CP), sobre el qual versaran les l\u00ednies seg\u00fcents.<\/p>\n
Segons es justifica a l’Exposici\u00f3 de Motius la inclusi\u00f3 d’aquesta figura delictiva en el nostre ordenament penal obeeix a recomanacions internacionals, \u00e9s a dir, la Convenci\u00f3 contra la Corrupci\u00f3 de l’any 2003, la Comunicaci\u00f3 de la Comissi\u00f3 al Parlament Europeu i al Consell per lluitar contra la criminalitat organitzada o l’anunci de la presidenta de la Comissi\u00f3 Europea de l’any 20 il\u00b7l\u00edcit.<\/p>\n
Tot i que a l’Exposici\u00f3 de Motius s’assenyala que es tracta d’una figura d’avantguarda per a la lluita contra la corrupci\u00f3, la veritat \u00e9s que la seva incorporaci\u00f3 al nostre Codi Penal feia anys que es barallava i el legislador no s’ha decidit fins ara tenint en compte els dubtes legals i constitucionals que planteja aquest il\u00b7l\u00edcit [1]<\/a> .<\/p>\n En ess\u00e8ncia, les dificultats principals que envolten el delicte d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit fan refer\u00e8ncia, en ess\u00e8ncia, a la seva col\u00b7lisi\u00f3 amb el dret a la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia ia no autoincriminar-se. Aquests problemes deriven de la pr\u00f2pia formulaci\u00f3 del delicte tal com apareix recomanada a la Convenci\u00f3 de les Nacions Unides contra la Corrupci\u00f3 l’art. 20 disposa: <\/p>\n <\/p>\n ” amb subjecci\u00f3 a la seva constituci\u00f3 i als principis fonamentals del seu ordenament jur\u00eddic, cada Estat part considerar\u00e0 la possibilitat d’adoptar les mesures legislatives i d’una altra \u00edndole que siguin necess\u00e0ries per tipificar com a delicte, quan es comenta intencionadament, l’enriquiment il\u00b7l\u00edcit, \u00e9s a dir, l’increment significatiu del patrimoni d’un funcionari p\u00fablic respecte dels seus ingressos leg\u00edtims<\/em> “.<\/p>\n <\/p>\n Convinguda la necessitat d’actuar contra la corrupci\u00f3, especialment en aquells pa\u00efsos, com a Espanya, on \u00e9s percebuda per la poblaci\u00f3 com un dels grans problemes [2]<\/a> , el delicte d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit definit com l’enriquiment no justificat per part d’autoritats o funcionaris p\u00fablics, pot comportar problemes de constitucionalitat ja que pot arribar a comportar la inversi\u00f3 de la c\u00e0rrega de la prova de l’augment patrimonial desproporcionat. De la mateixa manera, a m\u00e9s de contravenir el dret a la presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia, pot xocar tamb\u00e9 amb el dret a no autoncriminar-se. Doncs, sent aix\u00ed que la incongru\u00e8ncia patrimonial entre ingressos percebuts i declarats pot constituir en si mateix un indici d’haver com\u00e8s pr\u00e8viament un delicte (b\u00e9 sigui de malversaci\u00f3, suborn, etc.) que justifica la necessitat d’iniciar un procediment penal, la formulaci\u00f3 del delicte d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit conforme hem vist obliga l’acusat a provar la licitud d’all\u00f2 que pot inscriure; privant-lo, en conseq\u00fc\u00e8ncia, del dret a no autoincriminar-se. <\/p>\n Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquests evidents problemes de constitucionalitat, han estat molts els estats que han recelat d’aquesta figura delictiva arribant-se fins i tot a declarar inconstitucional en alguns pa\u00efsos, com \u00e9s el cas de Portugal (l’any 2012 i l’any 2015) el que ha obligat el legislador lusit\u00e0 a redefinir aquest delicte com un delicte de desobedi\u00e8ncia a fi de presumpci\u00f3 d’innoc\u00e8ncia.<\/p>\n Es porta a col\u00b7laci\u00f3 el debat que hi ha hagut amb relaci\u00f3 a aquest delicte, ja que sense aquest no es pot entendre la regulaci\u00f3 que s \u201cha donat finalment a l\u201d enriquiment il\u00b7l\u00edcit per mitj\u00e0 de la LO 4\/2022.<\/p>\n Resa l’art. 483 bis del Codi Penal:<\/p>\n <\/p>\n \u201cL’autoritat que, durant l’exercici de la seva funci\u00f3 o c\u00e0rrec i fins a cinc anys despr\u00e9s d’haver-hi cessat, hagu\u00e9s obtingut un increment patrimonial o una cancel\u00b7laci\u00f3 d’obligacions o deutes per un valor superior a 250.000 euros respecte als seus ingressos acreditats i es negu\u00e9s obertament a donar el compliment degut als requeriments dels \u00f2rgans competents destinats a comprovar-ne la justificaci\u00f3. anys, multa del tant al triple del benefici obtingut, i inhabilitaci\u00f3 especial per a ocupaci\u00f3 o c\u00e0rrec p\u00fablic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de dos a set anys\u201d.<\/em><\/p>\n <\/p>\n Definit aix\u00ed el delicte d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit veiem que el legislador espanyol ha optat per perfilar-lo, a la l\u00ednia de Portugal, m\u00e9s aviat com un delicte de desobedi\u00e8ncia. El b\u00e9 jur\u00eddic protegit \u00e9s la necessitat de transpar\u00e8ncia per part de les autoritats com a mitj\u00e0 per incentivar la confian\u00e7a dels ciutadans en les institucions [3]<\/a> . <\/p>\n Amb coher\u00e8ncia amb aix\u00f2, l’art. 438 bis del Codi Penal defineix el delicte d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit com un delicte especial propi que \u00fanicament contempla com a subjectes actius les autoritats excloent del cercle de possibles autors els funcionaris p\u00fablics. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 el legislador sembla que ha volgut que aquest delicte se circumscrigui a aquells subjectes que per ra\u00f3 del seu c\u00e0rrec estan obligats a declarar els seus b\u00e9ns. Ara b\u00e9, cal assenyalar que, d’acord amb el concepte d’autoritat previst a l’art. 24 del Codi Penal, podem entendre que poden ser subjectes del delicte autoritats que sobre les quals no recau l’obligaci\u00f3 o deure declarar el patrimoni, \u00e9s a dir, el Ministeri Fiscal; o, al contrari, \u00e9s a dir, que exclou com a subjectes actius alts c\u00e0rrecs que no tenen la condici\u00f3 d’autoritat per\u00f2 s\u00ed l’obligaci\u00f3 d’informar-ne el patrimoni. [4]<\/a><\/p>\n Quant a l’acci\u00f3 t\u00edpica, cal assenyalar que es tracta d’un delicte de mera activitat que consisteix a negar-se a donar explicacions degudes als \u00f2rgans competents en relaci\u00f3 amb la constataci\u00f3 d’un enriquiment no justificat.<\/p>\n S’ent\u00e9n com a enriquiment no justificat com aquell increment de l’actiu sin\u00f3 tamb\u00e9 com a disminuci\u00f3 del passiu (cancel\u00b7laci\u00f3 d’obligacions o cancel\u00b7laci\u00f3 de deutes).<\/p>\n \u00c9s possible assenyalar que un altre dels elements que s’han recollit en la formulaci\u00f3 final del delicte d’enriquiment il\u00b7l\u00edcit per fer compatible aquesta figura amb el principi de fragmentarietat del dret penal i d’ ultima r\u00e0tio,<\/em> \u00e9s fixar una quantia m\u00ednima punible.<\/p>\n La delimitaci\u00f3 de l \u201cimport m\u00ednim d\u201d increment il\u00b7l\u00edcit en 250.000 euros, per\u00f2, segurament ens porti que a la pr\u00e0ctica ens trobem amb un concurs el delicte fiscal, ja que qualsevol increment no justificat superior a 120.000 euros produ\u00eft en un exercici fiscal \u00e9s t\u00edpic d \u201cacord amb l\u201d art. 305 del Codi Penal [5]<\/a> .<\/p>\n Finalment, el lapse temporal en qu\u00e8 s’ha de produir aquest increment patrimonial no declarat, compr\u00e8n el temps durant el qual s’exerceix del c\u00e0rrec o fins a cinc anys despr\u00e9s d’haver-hi cessat.<\/p>\n Sens dubte la introducci\u00f3 d \u201caquest delicte al nostre ordenament jur\u00eddic obeeix a la voluntat de perseguir la corrupci\u00f3 delimitant encara m\u00e9s, si \u00e9s possible, els espais on els corruptes poden gaudir dels seus guanys il\u00b7l\u00edcits. No obstant aix\u00f2, la regulaci\u00f3 del delicte configurada en la forma que acabem de veure, si b\u00e9 sembla haver defugit la seva incompatibilitat amb el dret fonamental a la presumpci\u00f3 d\u201d innoc\u00e8ncia, est\u00e0 definit de manera que la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica \u00e9s dubtosa i cal veure, entre altres raons, perqu\u00e8 no es contempla la possibilitat de cometre el delicte a trav\u00e9s de persona interposada, ja sigui f\u00edsica o jur\u00eddica [6]<\/a> . <\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> https:\/\/www.lavanguardia.com\/vida\/20210604\/7506626\/campo-debate-sobre-delito-enriquecimiento-ilicito-esta-actualidad.html<\/a><\/p>\n [2]<\/a> https:\/\/www.newtral.es\/corrupcion-espana\/20230210\/<\/a><\/p>\n [3]<\/a> BLANCO XAI, Isidoro \u00abEl delicte d \u201cenriquiment il\u00b7l\u00edcit des de la perspectiva europea. Sobre la seva inconstitucionalitat declarada pel Tribunal Constitucional Portugu\u00e8s\u201d a Revue electr\u00f2nic de l\u00bb AIDP<\/em> , 2013.<\/p>\n [4]<\/a> QUINTERO OLIVARES, Gonzalo \u201cUna guarnici\u00f3: l’enriquiment il\u00b7l\u00edcit\u201d, a https:\/\/almacendederecho.org\/una-guarnicion-l-enriquiment-il\u00b7l\u00edcit<\/a> .<\/p>\n
\n